Back إنفانتي إسبانيا Arabic Infante of Spain English Infante de España Spanish Infant d'Espagne French Infante de España Galician Infante di Spagna Italian Infante de Espanha Portuguese Infante của Tây Ban Nha Vietnamese
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | títol nobiliari  |
Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.[1] Al contrari del que succeeix en altres monarquies, només té el títol de príncep l'hereu, el qual rep per això el títol referit al principat d'Astúries i els altres associats a ell (els de Viana i Girona).
Els infants tenen dret a ser enterrats al Monestir de l'Escorial, al panteó reial.[2] Els fills dels infants reben el tractament i honors de Grans d'Espanya.[1]
D'altra banda, la legislació espanyola permet al rei, o si s'escau a la reina, concedir aquest títol, a la seva discreció i de forma excepcional, a persones dignes de tal mereixement.[1] D'aquesta manera, el títol d'infant, li va ser concedit a Carles de Borbó-Dues Sicílies, duc de Calàbria i cosí del rei Joan Carles I d'Espanya el 1944.[3] Aquesta persona és la primera en la línia de successió al tron d'Espanya després de la família directa del rei.
Malgrat això, també es reserva el títol de príncep per al consort masculí de la reina d'Espanya que regni per dret propi, sent anomenat «Príncep consort». Al llarg de la història espanyola hi ha hagut una excepció en el cas del marit i consort de la reina Isabel II, Francesc d'Assís de Borbó, duc de Cadis, que va rebre el tractament de «Sa Majestat el Rei titular d'Espanya» (o rei consort), el qual, pel seu naixement, no era Infant d'Espanya ni tenia tractament d'«Altesa Reial».
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Real Decreto 1368/1987, de 6 de noviembre, sobre régimen de títulos, tratamientos y honores de la Familia Real y de los Regentes.». Boletín Oficial del Estado, núm. 271, 12-11-1987.
- ↑ «El Panteón Real de El Escorial, última morada de Reyes, Príncipes e Infantes de España». Hola!, 08-10-2015.
- ↑ «Carlos de Borbón-Dos Sicilias y Borbón Parma». El País, 18-12-1994.